BarrioLoco Bacardí

El 2018, Albert Adrià va crear una experiència gastronòmica única al món: El Barrio Loco

En el marc del BACARDI INNOVATION LAB, l’Adrià i el Bacardí treballen de la mà, amb l’objectiu de propiciar un nou diàleg entre gastronomia i cocteleria, així com una nova revolució, interpretació i llenguatge dels dos territoris al segle XXI.

Més de 250 consumidors van ser convidats a gaudir aquesta ocasió única, un esdeveniment social i gastronòmic irrepetible. “No se m’acudeixen gaires experiències a nivell mundial que puguin oferir en tan poc temps tanta intensitat gastronòmica. Anirem molt més enllà del còctel en copa i segur que sorprendrem els comensals amb coses que no s’esperen. El que farem no deixarà ningú indiferent. D’aquí ve el repte”, afirma Albert Adrià.

Tots els restaurants del grup el Barri van acollir una irrepetible experiència de quatre estrelles Michelin. Durant la nit del 10 de juliol de 2018, els restaurants Tickets, Niño Viejo, Bodega 1900, Hoja Santa, Pakta i Enigma organitzaran un sopar itinerant en què els assistents van poder degustar les millors mostres d’aquest diàleg entre gastronomia i cocteleria al més alt nivell, fruit del treball conjunt al BACARDI INNOVATION LAB.
Vermouth MARTINI, vodka GREY GOOSE, gin BOMBAY SAPPHIRE, tequila PATRÓ, whisky DEWAR’S, licor ST GERMAIN i rom BACARDI seran les marques escollides com a base de les elaboracions líquides i sòlides que els assistents van degustar.

Segons el periodista Ferran Imedio:

“Definitivament, allò va ser una bogeria. De les bones, de les que fan època, de les que tots volen repetir, de les que ningú s’atreveix a muntar perquè semblava un somni irrealitzable. Però, com definir aquest recorregut per vuit espais gastronòmics de sis restaurants on es menjaven cinc o sis tapes i es bevia un còctel en cadascun d’ells?, tant se val.
L’Adrià i Bacardí ja deuen estar barruntant a hores d’ara si tornaran a fer-ho, vist l’èxit d’aquesta proposta única a Espanya i, probablement, a tot el planeta. Perquè no resulta res fàcil muntar-la per a 260 persones. No era un grup només el que s’anava movent de restaurant en restaurant, tots concentrats en un radi de molt pocs metres, sinó sis. I això va obligar l’organització a crear una logística que funcionés com a rellotge suís; gairebé és literal la comparació perquè fins i tot es tenia en compte el que es trigava d’un lloc a un altre, esperes en els semàfors incloses.
No va faltar ni la música de prestigiosos discjòqueis, alguns arribats des de Berlín, ni de mariachis, segons el local que es visitava. Va ser una bogeria que necessitava a tothom amb seny.”